Hem de tenir clar que en el Colpbol no sols té èxit qui colpeja el baló i marca gol, també qui colpeja executant un bon passe al company, o qui intercepta un passe de l'equip contrari o qui el colpeja allunyant-lo cap a una zona menys perillosa per al seu equip… Si l'educador o entrenador sap vehicular estes accions reforçant-les contínuament fa créixer el sentiment de competència del jugador, que és capaç, que és bo, la qual cosa incrementa el seu autoconcepte i la seua autoestima. L'augment de l’autoestima i la consecució de xicotets èxits repercutix en una actitud més positiva, participativa i activa en l'esport i en l'activitat física en general i en el Colpbol en particular. Certs alumnes caracteritzats per la passivitat i la falta d'iniciativa s'integren a través del Colpbol amb una major rapidesa i facilitat en la pràctica esportiva. A part de, no menys important, possibilitar-nos la presentació d'activitats motrius cada vegada més complexes a l'alumnat que afrontarà des d'una disposició de confiança i creença en les seues pròpies possibilitats.
A més el sentiment d'integració al grup, de sentir-se útil i important en l'equip, crea relacions socials i llaços afectius des d'un punt de partida positiu i reconfortant i repercutix així mateix en eixe creixement personal.
En definitiva, la gran càrrega de beneficis a l’àmbit socioactitudinal ve donada per les qüestions anteriorment assenyalades: l’alt grau d’implicació de tots en els objectius del grup, el sacrifici i renúncies individuals per ajudar l’equip, l’alt nivell d’autoestima que creix en sentir-se tots útils i necessaris dins del col.lectiu i també per l’alt percentatge d’èxits motrius en el joc derivats de la senzillesa en la seua posada en acció i sobretot de la natural i fàcil execució de l’ habilitat fonamental del joc, el colpeig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada