Competència matemàtica i COLPBOL

Avui veurem la relació entre la competécia matemàtica i el colpbol

A l’àrea d’educació física i des de la nostra unitat millorem esta competència bàsica des de:

• Utilització d’expressions matemàtiques per a expressar diferents percentatges i estadístiques dels partits o de les activitats que suposen un repte, fent les anotacions d’encerts... errades.

• També treballem el càlcul mental amb les aproximacions i treball per pulsacions treballades al principi de curs i amb la relació de la condició física amb el Colpbol.

• Percentatges. Ací hi ha un parell d'exemples de problemes de matemàtiques: "Quin
  
  percentatge de la puntuació total del seu equip va venir de jugades assajades ?I quin percentatge d' encerts o elements tecnico- tàctics fa cada membre de l’equip?

• Fraccions. "Toni va obtenir un terç dels punts del seu equip, i Sara va anotar dos cinquens. Quin va ser la seua contribució total? "

•  Gràfics. "Ús de gràfics de barres.

Competència lingüística i Colpbol

En las següents entrades explicaré la relació entre el colpbol i les competències bàsiques , avui començaré amb la Competència lingüística

 A l’àrea d’educació física i des de la nostra unitat millorem esta competència bàsica des de diferents fronts:

 Per exemple en ensenyar el reglament bàsic dels Copbol, a més de conèixer-lo l’apliquem a les classes. El que precisa a més d’un coneixement i una lectura de les normes de l’esport una comprensió necessària. Estes normes són explicades a classe i són part del treball conceptual de la unitat didàctica que expliquem més avall. A més cal profunditzar sempre que és possible en la raó de l’establiment de la norma, el que facilita a l’alumne la seua comprensió. 

 Amb la realització de treballs per part de l’alumne de cadascuna de les activitats proposades. Estant la clau, d’estos treballs, en què les preguntes precisen que l’alumne cerque la informació de diferents fonts: a classe, dels apunts i/o des d’interne. Este últim punt completa i aglutina l’últim criteri d’avaluació de l’àrea d’educació física referent a “usar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l'Educació física...” 

 També fem referència continua a l’expressió dels propis pensaments i vivències, ja que a les activitats físiques i esportives es donen multitud de situacions en la que cal resoldre conflictes del tipus “quin equip ha llançat el baló fora?, si ha anotat punt d’acord al reglament o bé l’ha infringit en algun moment?”, etc conflictes que són aprofitats per ensenyar a expressar el propis pensaments i exposar les idees de forma ordenada i raonada, aprenent tant a parlar com a escoltar l’exposició i raons dels companys és per açò que els àrbitres tenen un paper testimonial i d’última paraula davant un conflicte i no de jutges continus davant les circumstàncies del joc o activitat en curs.

Trobades

El primer gran impuls per a la difusió del Colpbol arriba amb el naiximent de les Trobades , que afiancen i amplien les competicions locals que havien nascut anys abans en algunes poblacions valencianes com Rafelbunyol o Albalat dels Sorells. Estes sorgixen com una resposta natural i espontània a la necessitat i el desig dels practicants de Colpbol a mesurar-se i competir entre ells. En eixe procés el Colpbol es registra legalment així com el seu Reglament Oficial que regula els elements principals del joc: les regles, el mòbil, les dimensions i característiques del terreny de joc, la meta, els companys ,els adversaris, el vestuari,... Els encontres locals de finals dels 90 donen lloc a les Trobades Comarcals amb la integració de més poblacions al projecte. Les “Trobades de Colpbol”, nom que prenen des d’aleshores les competicions van incrementant any a any de forma progressiva i imparable, el nombre de participants, de 3 es passa a 4, de 4 a 5, a 8, a 10, 12, 20 i fins 24 poblacions representades i 2000 participants en la 10ena Trobada Final celebrada el juny de 2007, xifra que continuà augmentant el 2008, i 2009 amb més de 3000 participants. Este creiximent es dona de forma paral.lela a l’ increment dels centres educatius que incorporen el Colpbol com un nou contingut en l’àrea d’Educació Física. 
Avui , com podeu veure en el meu twitter , hi ha una trobada a Mislata , bona sort a tots els participants.

Colpbol i autoestima

Hem de tenir clar que en el Colpbol no sols té èxit qui colpeja el baló i marca gol, també qui colpeja executant un bon passe al company, o qui intercepta un passe de l'equip contrari o qui el colpeja allunyant-lo cap a una zona menys perillosa per al seu equip… Si l'educador o entrenador sap vehicular estes accions reforçant-les contínuament fa créixer el sentiment de competència del jugador, que és capaç, que és bo, la qual cosa incrementa el seu autoconcepte i la seua autoestima. L'augment de l’autoestima i la consecució de xicotets èxits repercutix en una actitud més positiva, participativa i activa en l'esport i en l'activitat física en general i en el Colpbol en particular. Certs alumnes caracteritzats per la passivitat i la falta d'iniciativa s'integren a través del Colpbol amb una major rapidesa i facilitat en la pràctica esportiva. A part de, no menys important, possibilitar-nos la presentació d'activitats motrius cada vegada més complexes a l'alumnat que afrontarà des d'una disposició de confiança i creença en les seues pròpies possibilitats.

A més el sentiment d'integració al grup, de sentir-se útil i important en l'equip, crea relacions socials i llaços afectius des d'un punt de partida positiu i reconfortant i repercutix així mateix en eixe creixement personal.

En definitiva, la gran càrrega de beneficis a l’àmbit socioactitudinal ve donada per les qüestions anteriorment assenyalades: l’alt grau d’implicació de tots en els objectius del grup, el sacrifici i renúncies individuals per ajudar l’equip, l’alt nivell d’autoestima que creix en sentir-se tots útils i necessaris dins del col.lectiu i també per l’alt percentatge d’èxits motrius en el joc derivats de la senzillesa en la seua posada en acció i sobretot de la natural i fàcil execució de l’ habilitat fonamental del joc, el colpeig.

Regles "oficials" del Colpbol

L’Habilitat bàsica del Colpbol es el colpeig. És la base del joc. La pilota només es pot jugar a base de colpejos amb les mans, braços o part superior del cos. A més a més ( regla fonamental del joc) mai cap jugador pot colpejar la pilota dues vegades consecutives (dobles)

Prohibit:

• • Doble toc
  • Toc intencionat amb les cames o peus
  • Colpejar el baló amb el puny tancat i retindre'l
  • Agarrar o llançar el baló amb una o ambdós mans
  • Espentar o agafar el contrari
  • No respectar les distàncies en les tretes

Totes estes infraccions es resolen en falta que sempre s'executarà amb una treta des de la línia de banda del lloc més proper on s’ha produit la infracció.

Cap jugador pot colpejar la pilota amb el peu, excepte, exclusivament, el porter, dins la seua àrea de meta i només en situació defensiva. ( quan el baló ve impulsat en ultima instància per un jugador contrari).No hi ha penals. Falta dins l’àrea, s’executa igual que qualsevol altra.

Terreny de joc: pista poliesportiva de 20mx40m. amb porteries de 2 metres d’alt per 3 d’ample. Línies: línies de banda, línies de fons i línia de l’àrea de 9 metres. (discontínua)

Baló: El baló és de forma esfèrica de plàstic, goma o material sintètic i de bot dinàmic. El baló usat tindrà de 65 a 72 cm. de circumferència.

Nombre de jugadors: 7 jugadors ( 6 i el porter) al camp. Un equip pot tindre’n fins 12. Equips obligatòriament mixtes.

Duració del partit: Per a equips  8 a 12 anys, la duració del partit és de dos temps de 12 minuts amb 5 minuts de descans.

Colpbol i coeducació

Ara que s'acosta el dia de la dona treballadora , cal dir que la coeducació és un dels pilars fonamentals del Colpbol. Naix com un esport originàriament i obligatòriament mixte. Un esport coeducatiu. Esta participació conjunta de jugadors i jugadores la vivencien els participants d'una forma natural perquè el joc ha nascut així i tot això com a conseqüència del seu esperit integrador i pel caràcter no determinant de les capacitats físiques per a la seua pràctica, podent exercitar-se en unes condicions semblants tant per jugadors com per jugadores, potencialment amb les mateixes possibilitats d'èxit. El Colpbol trenca la permanent i restrictiva dicotomia entre esport de xics i de xiques: handbol masculí-handbol femení, basquetbol masculí-basquetbol femení … i de criteris sexistes que diferencien esports de xics ( rugbi, futbol…) i esports de xiques (aeròbic, gimnàstica, dansa, voleibol…). El Colpbol és per a tots i totes i juguen junts. I ho veuen i ho perceben com una cosa normal perquè és una de les seues característiques pròpies.

I esta pretensió integradora no sols se circumscriu al punt de vista sexual sinó partix des d'una idea global; el propòsit és refermar un esport per a tots, sense cap exclusió, que no discrimine, en referència especial a la distinció entre els més hàbils i els menys competents des del punt de vista motor o els físicament més o menys capaços. Té un caràcter obert, no sols per als millors o més dotats. De fet en la pràctica real del joc tots tenen una importància semblant, fet que es constata en una necessitat de tots els membres de l'equip per igual, al no poder destacar individualment ningú sense l'ajuda constant dels altres.